Joaquim Bas i Gich (1875 ·1959)

La píndola

 

«fa trenta-sis anys que un grup de catalanistes tingué la pensada de portar una branca de llorer a Casanova», amb motiu de la capta per un d'ells, J. Bas Gich, dibuixant i escriptor de 62 anys, per a qui busquen una feina digna i que passava ‘contrarietats d'ordre econòmic’»

 

Fragment d'un article publicat a

La Publicitat el dia 10 de setembre de 1937

 

Nascut a Barcelona el 1875, Joaquim Bas i Gich va ser dibuixant i escriptor. Va cursar estudis a l’Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona on, el 1895, va conèixer i feu amistat amb Manuel Pallarès, Francesc Bernareggi i Pablo Ruiz Picasso, la família del qual s’havia instal·lat a Barcelona procedent de Málaga.

 

Dos anys més tard, el 1897, Picasso va escriure a Joaquim Bas una carta -una de les úniques on l’artista malagueny expressa la seva opinió sobre altres pintors- i li transmet la seva impressió sobre els artistes exposats al Museu del Prado de Madrid, entre altres Velazquez, Greco, Murillo, Tiziano, Van Dick, Rubens o Teniers i li confessa, també, la seva debilitat per les dones madrilenyes.

 

Picasso, en la seva etapa a Barcelona, que s’allargà fins el 1904, es va implicar en els ambients nacionalistes on es movia Joaquim Bas i va fer, entre 1899 i 1900, una sèrie de retrats dels seus amics, que exposà el febrer de 1900 a Els Quatre Gats, en la que va ser la primera exposició individual del pintor malagueny.

 

La matinada de l’11 de setembre de 1901, juntament amb el seu germà Josep, Joaquim Bas participà en una manifestació de 150 joves propers a Unió Catalanista, entre els quals hi havia Josep Maria Folch i Torres, per fer l’ofrena floral a l’estàtua a Rafael de Casanova. Intimidats per un delegat del Governador i per la guàrdia urbana, vint-i-quatre d'ells foren detinguts, entre els que s’hi trobaven els germans Bas, i als que després s’hi sumaren Lluís Marsans, president de Catalunya i Avant, i cinc catalanistes més, detinguts en interessar-se pels companys. Van estar empresonats durant dos dies i, en sortir, tots ells excepte tres, van quedar processats. Poc després, fruit d’aquells fets van crear el grup activista catalanista La Reixa, vinculat a Unió Catalanista, que va presidir Folch i Torres i tingué com a tresorer el seu germà Josep Bas i Gich.

 

El 1928 va publicar diversos articles a La Veu de Catalunya, entre els que destaquen els estudis sobre el dibuixant Enric Monserdà i el músic Jaume Pahissa i, el 1930, publicà articles a la secció d’art de Mirador.

 

En la faceta de dibuixant va il·lustrar, el 1934, el llibre infantil ‘L’estel enamorat d’un llac’, escrit per Maria del Carme Nicolau i Maso, de la col·lecció Quaderns Contes Meravellosos.

 

Com a escriptor posà de manifest una personalitat de conviccions nacionalistes i, alhora, amb certes creences religioses. Va publicar articles en forma de paràbola, glosa, relat històric, reflexió espiritual, homenatge o, senzillament, opinió sobre fets d’actualitat, com els que va escriure des de la seva columna ‘Impressions d’un estiuejant’ o des de la secció ‘Revista’ de La Gralla de Granollers, entre 1928 i 1931.

 

A finals dels anys trenta va col·laborar a les pàgines d’art de Meridià, Setmanari de literatura, art i política. Tribuna del front intel·lectual antifeixista, on hi va escriure articles com ‘Dels “Quatre Gats” al cercle artístic de Sant Lluch’, ‘El carrer de Mont-Sió, generador de les inquietuds artístiques barcelonines’, ‘Records d’altres temps’, ‘En Mani i els «negres»’, ‘Anecdotari vuitcentista: les classes de colorit i composició d'Antoni Caba’, ‘Recordant Francesc Soler i Rovirosa’, o la sèrie ‘Mestres de la Pintura Catalana’, on feu gloses d’artistes com Isidre Nonell o Joaquim Mir.

 

Joaquim Bas i Gich va morir en l'oblit el dia 15 de setembre de 1959, a Barcelona, als 84 anys d’edat.

Joaquim Bas i Gich, dibuixant i col·laborador de la revista Ciutat

 

Retrat de Joaquim Bas i Gich dibuixat pel seu amic Pablo Ruiz Picasso exposat a Barcelona, a Els Quatre Gats, l'any 1900.

Col·laboracions

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons