Bartomeu Barceló i Tortella (1888 ·1973)

La píndola

 

«Mn. Barceló va saber ser vell entre vells i malalt entre malalts: dues especialitats gens fàcils. Vell simpàtic i optimista, amb una perfecta lucidesa fins a les seves últimes hores. Malalt que va acceptar amb cristiana resignació els dolors de la greu malaltia i va rebre amb serenitat l'arribada de la mort»

 

Fragment de l'article ‘Mn. Barceló’ escrit per Camil Geis a la Revista de Girona

 

Mossèn Bartomeu Barceló i Tortella, també conegut com el Pare Barceló o Mossèn Barceló, va néixer a Felanitx, a l’illa de Mallorca, el 4 d'octubre de 1888.

 

L'any 1907 va ingressar a la Congregació de Sant Vicenç de Paül. Estudià a Figueres, Belluig d'Urgell, Barcelona i l'Espluga de Francolí.

 

El 1913, amb només 24 anys, va ser ordenat sacerdot i un any més tard va ser destinat a la Missió de Puno, a Perú, on va retrobar-se amb qui fou el seu professor de Teologia, el Pare David Bartomeu, amb qui va treballar.

 

Tot i que en aquella primerenca etapa literària va escriure molt -en castellà-, no se'n conserva res, ja que va quedar enterrat als peus dels Andes.

 

El 1925 exercia de professor al Col·legi dels Pares Paüls, de Figueres i tenia fama d'orador compromès en la recerca de paradisos terrenals. El Dilluns Sant de 1925, després d’un sermó a la Seu de Girona, fou expulsat pel govern de la Dictadura de Primo de Rivera i s'exilià a Perpinya, a França, acollit per monsenyor Juli Carselade bisbe d'una diòcesi de la Catalunya nord, on exercí de professor i predicador. Tornà a Catalunya amb l'arribada de la II República.

 

En tornar s'instal·là a Sant Feliu de Guíxols, per exercir el càrrec de Capellà de la naixent urbanització de S'Agaró des d'on es va dedicar a predicar per a diverses diòcesis, principalment de Girona i Barcelona.

 

Durant la seva estada a Sant Feliu de Guíxols, va dirigir una pàgina literària en el setmanari Costa Brava, amb el títol de ‘Finestra Esbatanada’. Els seus articles els va signar amb el pseudònim Félix de les Meravelles.

 

La persecució religiosa que es va produir a l'inici de la Guerra Civil va fer que l'any 1937 s'exiliés novament a Perpinyà on hi havia deixat bones amistats i on el bisbe de la Diòcesi, monsenyor Bernard, el va acollir, com ja ho havia fet el seu antecessor.

 

Durant les dues èpoques a França, Mossèn Barceló va col·laborar en publicacions com La Croix de París i a L'Independent i a Tramontane de Perpinyà, entre altres.

 

Als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, de Rosselló, va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

 

En tornar a Catalunya, acabada la guerra, va veure com minvava la seva popularitat com a predicador, i va acceptar l'ostracisme amb humor i un gran esperit sacerdotal.

 

Va exercir a la rectoria de Son Valls, de la seva vila natal i , l'any 1947, s'instal·là a Esplugues de Llobregat, ciutat on exercí de capellà al Col·legi de Sant Josep, d'una comunitat de religioses, fins el 1950.

 

Aquells anys a Esplugues de Llobregat va escriure el llibre ‘Franciscalia’, un poemari dedicat al pare Miquel d’Esplugues, i va publicar alguns articles a la revista Honda, un suplement del full parroquial, que el 1950 es convertiria en Vida de Esplugas.

 

El Nadal de 1947 edità ‘La Nadala d’Esplugues del Llobregat i la Santa Espluga de Betlem’, dedicada a Mossèn Esteve Carbonell,

amb una una xilografia d'Enric Cristòfor Ricart.

 

L'any 1949 va guanyar la primera edició dels Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat amb el poema ‘Hispanidad’.

 

Tornà a Felanitx al Santuari de Sant Salvador, es traslladà després a la Casa de Caritat de Sabadell, i més tard a la Ciutat Sanatorial de Terrassa, on va acabar els seus últims anys d'acció sacerdotal.

 

Malgrat la seva atzarosa vida de missioner itinerant, Mossèn Barceló no es va considerar mai desvinculat de la Congregació de Sant Vicenç de Paül.

 

Autor grandiloqüent i prolífic, la seva ‘Obra poètica’ va ser editada pòstumament el 1974.

 

Mossèn Bartomeu Barceló i Tortella va morir, a Terrassa, l'11 de febrer de 1973.

Mossèn Bartomeu Barceló i Tortella fou col·laborador de la revista Ciutat

Col·laboracions

 

L'esbatanament

CIVTAT 17

 

La ginestera en flor

CIVTAT 20

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons