Joan Badia i Casañas (1900 ·1923)

La píndola

 

«Joan Badia fou, en efecte, una personalitat estrictament jovenívola amb vel·leïtats de noucentista que mitjançant les seves paraules havia fet perdurables moltes coses de les velles pedres de Girona»

 

Semblança de Josep Brugada a l'article ‘Josep Badia, aprenent de noucentista’, publicat al número 111 de la Revista de Girona, l'any 1985

 

Joan Badia i Casañas va néixer al carrer de l'Argenteria de Girona el 9 de gener de 1899. Poeta, narrador i periodista va encetar una carrera intel·lectual que el va portar a dirigir la revista El Gironès. A la premsa en ocasions utilitzà el pseudònim de Flumilet. Entre altres, va publicar a El Dia de Terrassa.

 

Badia va centrar la majoria dels seus poemes en la seva ciutat. El gironí va seguir les doctrines noucentistes postulades des de Barcelona. Així el jove poeta es declarà admirador i seguidor de la poètica carneriana.

 

Inserit dins del noucentisme gironí formà part del cercle d'intel·lectuals aglutinat, entre d'altres, per Xavier Montsalvatge i Rafael Masó.

 

La seva obra destaca sobretot per la mirada que va oferir de Girona. Badia molt conscient dels preceptes del noucentisme volia convertir la ciutat immortal de pedra en la ciutat ideal de marbre, això sí, sense oblidar la seva història. Badia va marcar una visió civilista de la ciutat entallada a la manera d'Eugeni d'Ors.

 

L'any 1918 va guanyar un dels premis dels Jocs Florals Girona amb el poema ‘L'elogi del campanar de Sant Feliu’. El 26 de setembre de 1920 va ser premiat als Jocs Florals de Torroella de Montgrí i el 25 de setembre de 1921 va guanyar-los amb el recull ‘Rimes de Faula i Ironia’. Aquest mateix any també va tornar a recollir un premi als Jocs Florals de Girona per la poesia ‘Elogi dels ulls’.

 

Badia no va veure publicada la seva obra en vida, ja que va ser recollida després de la seva mort. Tot i els dos llibres que s'han publicat de la seva obra, encara queda per estudiar tota la seva vessant com a escriptor periodístic.

 

La seva vida es va veure estroncada als pocs mesos d'acomplir els vint-i-tres anys. Va morir a la seva Girona natal, el dia 5 de maig de 1923.

 

El 1924 l'escriptor Eusebi Isern i Dalmau va impulsar l'edició de la seva obra en prosa en el recull ‘El pecat de la novícia i altres contes’, editat per Edicions Nausica de Barcelona.

 

El 1932 Josep Ma López-Picó va publicar un recull de la seva obra poètica en el llibre ‘Poemes de Girona’, editat per La Revista i prologat, sense signar, per Octavi Saltor.

 

La seva publicació a la revista CIVTAT, es produí després de la seva mort i en homenatge a la seva figura.

Joan Badia i Casañas el jove escriptor gironí que va col·laborar a la revista Ciutat

Col·laboracions

 

El fred de la Puríssima

CIVTAT 15

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons