Joan Ayats i Giralt va néixer el 3 de juny de 1901 a Olot, en una família humil. Al seu nom religiós hi va voler afegir el de la seva vila nadiua i fou així com adoptà el nom de Pare Xavier d'Olot.

 

Cursà els estudis de Llatinitat, equiparables al Batxillerat, al Seminari d'Igualada. Després va anar al noviciat de l'orde, no se sap del cert si a Manresa o a Arenys de Mar.

 

El seu camí religiós va ser el de tots els franciscans o caputxins amb la vestició de l'hàbit o noviciat el 4 d'agost de 1916, la professió simple el 4 d'agost de 1917, la professió solemne el 4 de juny de 1922 i l'ordenació el 25 de febrer de 1924.

 

El 1930 va traduir i prologar, juntament amb Nolasc d'el Molar, l'obra ‘Lloances, predics, sàtires i lletres’ de Jacopone da Todi i, l'any 1931, es publicà ‘Sant Pacià i Marc Minuci Félix’ compartint la seva autoria amb Mossèn Llorenç Riber.

 

El 1932 va publicar el llibre de poesia ‘Esplais’ que, segons una crítica del reconegut Rossend Llates «els futurs tractadistes de la poesia catalana no podran oblidar aquesta obra tan plena de turment i de fúria lírica.»

 

El 1933 va prologar el llibre del Pare Agustí de Montclar Josep Alsina i Cases ‘Novell esguard’, un recull de poesies, que va signar amb el seu nom civil Joan Ayats i, aquell mateix any, va publicar el llibre ‘Brots d’olivera’ i s'edità la seva traducció de l'obra de Cecili L. Firmià Lactanci ‘La mort dels perseguidors. Martiris.’ que ell mateix va prologar.

 

Va exercir de professor de grec al seminari dels franciscans d'Igualada. Fra Josep Maria de Vera, alumne seu d'aquella època, explicà que «tenia un sol pulmó, per això estava autoritzat per anar calçat amb mitjons i botines. Havia d'anar en compte de no

refredar-se». Des del final de la guerra, s'estava al convent de l'Ajuda, al carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona.

 

Acabada la guerra, a partir del 28 de setembre de 1939, va ser el responsable de la formació religiosa de les noies de l'Escola Isabel de Villena que, pocs dies després de l’entrada de les tropes nacionals, s'havia fundat a Barcelona amb la intenció de salvaguardar un estil docent que, amb la dictadura, estava condemnat a morir. Hi va treballar vint-i-dos anys.

 

El Pare Xavier d'Olot era dels caputxins més liberals i donava les classes de religió a la seva manera mentre cantaven, jugaven i reien, confessava les noies que havien de fer la Comunió mentre caminaven pel pati i parlava de coses quotidianes sense fer esment de pecats ni de penitències. Va donar als seus alumnes una sòlida formació humana i una educació basada en el respecte i la llibertat en una època que això no era massa habitual ni massa ben vist.

 

Era catalanista i al Villena, com a les altres escoles, fins a l'any 1941 era obligatori hissar la bandera espanyola i cantar l'himne nacional. En aquell moment ell sempre desapareixia.

 

Persona molt culta, parlava en grec, llatí, alemany, anglès, francès i italià i, per la seva afició a la música, va traduir moltes cançons populars en un català noucentista.

 

Entre 1951 i 1961 va publicar 32 cançoners, amb cançons tradicionals de Catalunya i traduccions i adaptacions de cançons d’altres països, signat amb el pseudònim AGHA, unes sigles que, malgrat ell deia que era el nom de l'editorial, en realitat corresponien a les inicials dels cognoms dels seus pares: Ayats i Hortós pel pare i Giralt i Arbolé per la mare.

 

Ell mateix es publicava els cançoners i la meitat dels beneficis, si en tenia, eren per a l'escola Villena que estava passant molta penúria econòmica.

 

En els últims anys de la seva vida s'interessà molt pels pares del desert, pels eremites, i volia traduir un llibre sobre aquest tema però va posar-se malalt i no va poder-hi treballar.

 

Joan Ayats i Giralt, el Pare Xavier d'Olot, va morir al convent de l'Ajuda, a Barcelona, el dia 20 de setembre de 1961.