Lluís Auguet i Duran (1908 ·1976)

La píndola

 

«El major èxit de la seva exitosa carrera va ser l'admiració que els visitants, per unanimitat, van declarar sentir per l'exposició que ell va organitzar sobre La Medalla espanyola, exposició que es va celebrar el 1964 al Museu de la moneda, a la capital ibèrica»

 

Fragment de la ressenya publicada per Émile Brouette al volum 123 de la  Revue Belge de Numismatique et de sigillographie, de 1977, amb motiu de la mort de Lluis Auguet

 

Enginyer, dibuixant i divulgador científic, Lluís Auguet i Duran va néixer a Esparreguera, al Baix Llobregat, el dia 1 de novembre de 1908.

 

Va cursar la carrera d'enginyer industrial a Barcelona i es titulà l'any 1924. Excel·lent il·lustrador, durant aquella etapa de la seva vida va publicar dibuixos en diverses publicacions catalanes per poder-se pagar els estudis, com les de l'Enciclopèdia Columbus, publicada en fascicles per la revista Una cosa, on hi feu totes les il·lustracions.

 

Acabada la carrera es doctorà en Ciències Industrials i va exercir de Professor de Política i Economia a la Facultat de Madrid.

 

Va realitzar una àmplia tasca divulgativa professional per tot Espanya i, trobant-se en zona nacional durant la guerra civil, es posicionà amb l'exercit franquista.

 

Encara no havien passat dos mesos de la victòria dels nacionals que, el 23 de maig de 1939, va ser nomenat administrador de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, situada llavors a Vitòria, convertint-se en l'ideòleg i impulsor del seu creixement i expansió.

 

En el vessant de divulgador científic va escriure i publicar llibres com ‘La electricidad contada con sencillez’, o ‘Excerpta de los procedimientos poleometalúrgicos’ publicat el 1950.

 

L'any 1951 va impulsar i constituir la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos, de la que en fou el primer president d'honor.

 

Quatre anys després, el 1955, prologà l'estudi de José P. Bantug ‘Escarceos numismático-históricos sobre la moneda hispano-finipina’.

 

El 1956, després d'una estada a Brussel·les, fou nomenat membre honorari de de la Société Royale de Numismatique de Belgique.

 

El 16 de febrer de 1960, fundà i fou el primer president de la Sociedad Española de Cerámica. També ocupà el càrrec de president de la Sociedad Española de Amigos de la Medalla del Arte.

 

La seva condició de funcionari de l'estat i la seva implicació incondicional amb el règim franquista, fou cada vegada més rellevant fins a ser nomenat conseller de l'Instituto Nacional de Industria i vicepresident de la Fundación Generalísimo Franco.

 

Guardonat amb nombroses distincions honorífiques del règim franquista, el 18 de juliol de 1960, va ser condecorat Caballero Encomienda con placa de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, la distinció més alta que s'atorgava com a «supremo galardón del Nuevo Estado al Mérito Nacional».

 

L'11 de gener de 1962, va ser distingit amb la Gran Cruz de la Orden de Cisneros un reconeixement «para premiar los destacados servicios de quienes demostraron un alto espíritu de entrega en las tareas de engrandecimiento de la Patria».

 

També va publicar articles als mitjans més afins al règim, com el diari Arriba i el diari Ya. Persona d'una molt bona formació i reconeguda oratòria, va donar conferències, tant a l'estat com a altres països.

 

L'any 1964 va organitzar, al Museo de la Moneda de Madrid, l'exposició ‘La Medalla espanyola’ i, el 1965, va rebre un homenatge a la seva Esparreguera natal, just el mateix any que fou rellevat del càrrec de director general de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

 

Fou professor d'arts gràfiques a la Escuela Técnica Superior de Ingenieros industriales de Madrid, ocupà la presidència de la Asociación Española para el Progreso de las Artes Gráficas i, l'any 1966, fou nomenat president del primer Salón de las Artes Gráficas Graphispack, celebrat a Barcelona. Aquell mateix any ocupà el càrrec de president de l'Empresa Nacional de Optica SA.

 

El 1967 va ser un dels impulsors i fundadors de la Conferencia Mundial de Directores de Casas de Moneda.

 

Instal·lat a Madrid, mantingué sempre contacte amb Barcelona i Esparreguera on comptava amb nombrosos amics i relacions professionals amb persones vinculades al sector de les arts gràfiques.

 

Lluís Auguet i Duran va morir a Madrid, als 65 anys, el dia 15 de desembre de 1976.

Lluis Auguet i Duran fou col·laborador de la revista Ciutat

Col·laboracions

 

Els pols fugitius

CIVTAT 20

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021