Joan Arús i Colomer (1891·1982)

La píndola

 

«poeta, mestre en gai saber, apassionat i burleta, envejós. critic a ultrança, incisiu en l'apreciació d'homes i de coses, d'una minuciositat malaltissa en els judicis i un vegetatiu instint de ficar-se en tot amb el seu sentit critic, acidós i amarg, que féu créixer i circular entre nosaltres l'adjectiu "picolivisme", i ell per antonomàsia era el "Pica-Olives".

Era, fill del seu esperit curiós i poc constructiu, del Centre Català i de la

Lliga. Sempre sentint-se perseguit i postergat, el seu esperit biliós el convertia en seguidor de la Lliga quan tertuliejava amb els del Centre Català,

i al revés, a la Lliga era el ferm defensor dels homes i de les coses de la Unió Catalanista. Enemic de rics i de pobres, era temut de tots i, malgrat tot això, era home de cultura, i amb la seva pruïja de ficar-se en tot i

criticar-ho tot, era un bon element per

a les nostres elucubracions»

 

Semblança de Joan Arús, escrita per Joan Llonch i Salas al seu artícle ‘Recordant... «in memoriam» dels que foren i del què fou’  publicat a la revista Arraona de l'any 1976

 

Nascut a Castellar del Vallès l’any 1891, Joan Arús i Colomer va viure a Sabadell i va destacar com a poeta, assagista de temes literaris i poètics i traductor.

 

D'inspiració simbolista, va ser definit per Alexandre Plana com «un poeta líric que treu enfora la inquietud que li muda en desitjós les sensacions més vagues, ordenades segons la raonable harmonia que li dicta el moment».

 

L'any 1912 va presentar per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona amb el poema ‘Oració dels records’ i va ser 1r accèssit a l'Englantina d'or.

 

El juliol de 1914 va entrar de redactor en cap a la revista Ars de Sabadell i aquell any publicà el seu llibre de poesia ‘Cançons al vent’. També va ser 2n accèssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb la poesia ‘Glosari en llaor de la petita germana’.

 

Un any després, el 1915, col·laborà a la revista Marinada editada a Palamós i publicà el seu segon llibre ‘Sonets’ i, el 1916 publicà ‘Noves cançons’.

 

L'any 1917 publicà el ‘Llibre de les donzelles’ i un any després l'assaig ‘In memoriam’ i un anys després, el 1918, el llibre de poemes ‘El cant dispers’.

 

El 1919 aparegueren el seu llibre de poesia ‘La mare i l’infant i altres poemes’  i l'assaig ‘La nostra expansió literària’.

 

El 1922 veié la llum el seu ‘Llibre d’amor’, reeditat el 1947 i ‘Idil·lis i elegies d'André Chénier’. També el 1922 publicà l'assaig ‘Evolució de la poesia catalana’. Dos anys després, el 1924, publicà ‘Nous poemes’ i el 1925 l'assaig ‘Notes sobre creació poètica’.

 

El 1926 va guanyar, amb ‘Sonets d'amor’, la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona. Aquell mateix any publicà ‘Benaurança’ i un any després, el 1927, publicà ‘El dolç repòs’.

 

Va prendre part als Jocs Florals de Girona, on hi tenia amics com Palol i Tharrats i, el 1928, va guanyar la l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb ‘Desolació’ i va ser escollit Mestre en Gai Saber.

 

En els Jocs Florals de Barcelona de 1929 va ser distingit amb el 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent per ‘Tríptic d'oracions’ i el premi dels Mantenidors per ‘Oda domèstica’. Dos anys més tard fou guardonat amb la Flor Natural per ‘La mort de Dòrcon’.

 

L'any de l'inici de la Guerra Civil, 1936, va publicar ‘Les absències’, reeditat el 1952.

 

Catòlic i de tendència molt conservadora, en esclatar la Guerra Civil es posicionà del bàndol dels nacionals i en la postguerra, durant la visita que Franco feu a Sabadell el 27 de gener de 1942, li va dedicar un elogiós sonet.

 

Malgrat la seva posició política, continuà publicant, majoritàriament, en català. Així, el 1947 publicà ‘Llibre d'amor’ de poesia, el 1954 el seu assaig ‘Poesia i snobisme’, el 1955 el llibre de poemes ‘Camins i paisatge’.

 

El 1956 va aparèixer la seva ‘Antologia poètica’ i el 1958 l'assaig en castellà ‘Un espectador ante la moderna pintura’.

 

L'any 1961 i 1963 s'editaren el seus llibres de poesia ‘El vas transparent’ i ‘Les deus unides’, respectivament. Aquells anys va publicar, també, diverses traduccions de novel·les d’autors francesos.

 

El 1967 publicà l'assaig ‘Carta a una poetessa’, el 1970 ‘Tres poetes: Maragall, Alcober, Guasch’ i, el 1976, ‘Experiències i reflexions entorn de la poesia’.

 

El 1977 publicà el seu darrer llibre de poesia ‘L'imperi del sonet’

 

Joan Arús i Colomer va morir a la seva vila natal, Castellar del Vallès, l’any 1982.

 

L'any 2000 l'Ajuntament de Castellar del Vallès va crear, en memòria seva, el Certamen Literari Infantil i juvenil Joan Arús i, l'any 2002 l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès va publicar, pòstumament, la sevaObra poètica en prosa’.

 

El 19 de desembre de 2012 la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, dipositària del seu fons documental, li va retre l'homenatge Joan Arús in memoriam (1891-1982), amb lectura de poemes i projecció de l'audiovisual ‘Joan Arús: versos, camins i paisatges, de Josep Vidal Masó’.

Col·laboracions

 

El Secret

CIVTAT 3

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021