Ignasi Armengou i Torra (1895 ·1954)

La píndola

 

«D'una estatura més aviat baixa, anava sempre vestit de fosc, amb una cara de pell molt pàl·lida, més aviat rectangular; portava de vegades ulleres negres i tenia una mirada calmada i plàcida; gesticulava poc i parlava d'una manera clara i ordenada. No semblava pas tenir dubte: per a fer alguna cosa no semblava pas tenir cap dificultat econòmica. Era lleugerament subversiu, almenys en el parlar, que em semblà real. Externament semblava astut, però potser aspirava a ser una víctima. Era socialistoide, matís socialisme moderat anglès, gran admirador de Serra i Moret i Campalans»

 

Descripció que va escriure Josep Pla sobre Ignasi Armengou i Torra, l'any 1925 sobre l'etapa d'Edicions Diana

 

Ignasi Armengou i Torra va néixer a Manresa el 10 d’abril de 1895. Fou el quart fill del matrimoni format per Emília Torra i Vallès i Josep Armengou i Manso, copropietari de la gran Ferreteria Armengou juntament amb el seu germà Pere, que fou alcalde de Manresa.

 

Advocat i promotor cultural, fou l’ànima de la revista Cenacle, on hi signava amb el pseudònim J. de Riudor, i on hi va publicar les primeres proses de Josep Pla i Manuel Brunet.

 

Germà de l'arquitecte Pere Armengou i Torra, el 1918 fundà, a Manresa, el setmanari nacionalista Joventut, portaveu de les Joventuts Nacionalistes de la Comarca del Bages, on hi feren les primeres passes periodístiques Joan Selves i Carner, Josep Ma Planes i Francesc Farreras i Duran, entre altres.

 

Dirigí el diari El Pla de Bages i va col·laborar intensament a la revista Ciutat que dirigia el seu amic Fidel Riu i Dalmau. També publicà al setmanari barceloní Mirador i promogué una secció en català a l’edició del vespre del diari La Publicidad.

 

Estudià la carrera de Dret i després s’establí a Barcelona. S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, amb el pseudònim Màrius Vidal, publicà molts articles a Justícia Social, l’òrgan oficial d’aquest partit.

 

El 1925 fundà, conjuntament amb la catalanista i subversiva Llibreria Italiana de Barcelona, les Edicions Diana que editaren onze llibres entre 1925 i 1929, sota el lema Biblioteca d’autors independents.

 

Entre les obres publicades a Edicions Diana s’hi troben les primeres de Josep Pla, ‘Coses Vistes’, ‘Rússia, notícies de la URSS’, ‘Llanterna màgica’ i ‘Relacions’, així com obres d’altres escriptors rellevants com Manuel Brunet, Joan Santamaria, Francesc Madrid o Cèsar August Jordana.

 

D’aquella etapa, Pla recordava que «vaig rebre un bon dia una carta del senyor Ignasi Armengou que deia que, després d'haver retallat uns articles meus, s'havien de publicar en un llibre. Afegia que aquest podria ser el començament d'una col·lecció d'autors independents per contrarestar la inanitat en què es trobava la literatura catalana del moment».

 

El 1930 se’n va anar a Madrid, on ocupà el càrrec de secretari de la Cámara Oficial Hotelera i ja en plena República, el juny del 1932, fou nomenat director de l'Oficina de Turisme de Catalunya.

 

En esclatar la Guerra Civil fou perseguit per la FAI, com el seu amic Josep Ma Planas, i a l'agost de 1936 s’exilià a París de d'on el 1938 viatjà a Buenos Aires.

 

A l'Argentina es relacionà amb el Casal de Catalunya, pronuncià algunes conferències i va escriure a la primera època de la revista Catalunya.

 

Professionalment va fer-se càrrec de la gerència de la distribuïdora de llibres Iberamer per a l’Amèrica del Sud.

 

A la capital argentina inventà l’eslògan El libro y la flor per a promocionar la Diada del Llibre.

 

Va morir a Buenos Aires, amb poc reconeixement, el dia 7 de gener de 1954.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons