Salvador Albert i Pey (1868 ·1944)

Nascut el 2 de desembre de 1868 a Palamós, al Baix Empordà, en el si d’una família republicana federal, Salvador Albert i Pey va destacar com a poeta, assagista, autor teatral i polític. Va estudiar Magisteri i la carrera d’enginyer de Camins, Ports i Canals, va deixar inacabats els estudis de dret i va ser secretari d'una empresa industrial.

 

Ja de jove simpatitzà amb els nacionalistes republicans i va militar al Partit Republicà. El 1910 i el 1914, va ser elegit Diputat a Corts pel districte de la Bisbal, superant Francesc Cambó, gràcies als electors de Sant Feliu de Guíxols que el van votar massivament.

 

Proclamada la República, el 28 de juny de 1931 va ser elegit diputat a les Corts Constituents. Va ser nomenat ambaixador espanyol a Brussel·les i a Bèlgica, càrrec que va ocupar fins al 1934. S’inicià a la maçoneria a les lògies de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós.

 

La seva carrera com a escriptor va començar en llengua castellana col·laborant a El Imparcial i La Jornada de Madrid i a La Publicidad i El Dia de Barcelona. Ben aviat, però, va passar a escriure en la seva llengua materna. Publicà articles a revistes de caràcter modernista com Vida i Lectura de Girona, El Programa de Sant Feliu de Guíxols, Proa de Palamós, Ciutat de Manresa i Joventut i Revista de Catalunya de Barcelona. Va exercir de mestre al Col·legi Vidal de Sant Feliu de Guíxols.

 

Gran seguidor i entusiasta de la lírica maragalliana, fou seguidor i amic íntim del poeta Maragall. Durant les llargues estades a la casa que tenia a Ventalló, a l’Alt Empordà, Salvador Albert i Pey va escriure principalment poesia, però també va treballar altres gèneres literaris com la novel·la, l’assaig, el teatre i els articles periodístics.

 

Entre els assaigs crítics destaquen ‘Amiel’ de 1919 i ‘El tesoro dramático de Henirk Ibsen’, de 1920, dos autors que admirava i l'influenciaren.

 

Pel que fa a la seva obra poètica, influenciada per Maragall, destaquen ‘Florida de tardor’, de 1918, ‘Confins’, de 1921 i ‘Òpals’, de 1924, entre d’altres.

 

En novel·la va escriure ‘Ideal’ editada l’any 1898, dos anys després de publicar la peça de teatre ‘El despertar d’un cor’.

 

L’any 1906 a instàncies de la revista El Poble Català va fundar, a Palafrugell, la revista La Crònica. En el marc d'aquest projecte editorial, també va crear una Biblioteca que va publicar títols com ‘Llegendes d’amor i de tortura’ de Miquel de Palol o la seva pròpia obra ‘Involució¸ de l'any 1908, una composició amb un to mig dannunzià i mig nietzscherià.

 

En la faceta d’escriptor també va ser destacada la seva col·laboració al diari gironí El Autonomista, on va travar una gran amistat amb Carles Rahola, un dels seus impulsors.

 

Salvador Albert i Pey va morir, el 13 de setembre de 1944, a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental.