Caterina Albert i Paradís (1869 ·1966)

Víctor Català

La píndola

 

«L'any 1900 vaig publicar el primer llibre: un recull de versos, titulat El cant dels mesos. La meva àvia havia mort l'any 99, i l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíem menys que mai de casa. Un matrimoni amic nostre, però, va venir a fer-nos companyia. Un dia, estava jo escrivint, va acostar-se'm la senyora. Em preguntà què feia. Eren els Cants dels mesos. Els hi vaig llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-me'ls, no els hi vaig refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure'm: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu". I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Jo, aleshores, treballava en una novel·la, que no he acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Vaig refugiar-me en aquest nom. Heus ací l'origen del meu pseudònim»

 

Fragment de l'article de Tomàs Garcés ‘Entrevista a Víctor Català’ publicada al número 26 de la

Revista de Catalunya, l'any 1926

 

Nascuda a l'Escala, a l'Alt Empordà, l'11 de Setembre de 1869, Caterina Albert i Paradís, més coneguda com autora pel seu pseudònim Víctor Català, va ser la gran dels quatre fills del matrimoni format per l'advocat, polític i propietari rural Lluís Albert i Dolors Paradís.

 

Després de la mort del pare i de l'àvia materna, i de la renúncia del seu germà hereu que va voler exercir d'advocat, heretà el patrimoni familiar i es feu càrrec d'administrar-lo, a més de tenir cura de la seva mare malalta.

 

La seva educació va ser, bàsicament, autodidacta, ja que només va anar a l'escola primària i un any a un pensionat de Girona, on va començar a estudiar francès. Esperonada pel seu pare va fer classes particulars de dibuix, pintura i escultura i, amb l'influencia de la seva mare, que escrivia poesies i de la seva àvia, gran coneixedora de la cultura popular, va començar a escriure i a interessar-se per la lectura de llibres i revistes.

 

La ideologia del seu pare, diputat republicà, són la base del seu catalanisme i la seva identificació amb la llengua catalana i el pensament de Prat de la Riba.

 

De jove va publicar alguns treballs a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal.

 

El 1898 el seu poema ‘Lo llibre nou publicat’ a La veu de Catalunya i el seu monòleg teatral ‘La infanticida’ van ser distingits als Jocs Florals d'Olot, però l'escàndol que es produí en saber-se que l'autor del monòleg era una «senyoreta de l'Escala», va fer que a partir de llavors decidís amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí.

 

L'any 1901 publicà les seves primeres obres ‘El cant dels mesos’ i

‘4 monòlegs en vers’ i, tot i que amb només catorze anys havia escrit la narració ‘Parricidi’, aquesta va ser inclosa a ‘Drames rurals’, publicat el 1902, amb dibuixos fets per ella mateixa.

 

L'èxit i el reconeixement per aquest recull de drames, tots ells marcats per la violència, l'embogiment o la mort, van ser immediats i van facilitar que fes amistat i mantingués sovint correspondència amb Joan Maragall, Narcís Oller, Àngel Guimerà i altres escriptors de l'època.

 

Des de 1904 disposà d'un pis a Barcelona i, des de llavors, combinà la vida a L'Escala amb llargues estades a la capital i amb viatges per Europa, especialment Itàlia.

 

Aquell mateix 1904, publicà ‘Ombrívoles’ i aparegué com a fulletó de la revista Joventut la novel·la ‘Solitud’, considerada per molts la seva obra mestra, publicada el 1905 i amb la que guanyà, l'any 1909, la primera edició del Premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona. El 1905 publicà ‘Llibre blanc’ i el 1907 ‘Cayres vius’.

 

Marginada pels noucentistes, no va tornar a publicar fins el 1917 quan aparegué ‘El calvari d'en Mitus’. El 1920 publicà ‘La mare Balena’ i el 1923, el mateix any que va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va publicar ‘Nostramo’.

 

El 1924 va escriure les obres de narrativa ‘El carcanyol’ i ‘Els centaures’, el 1926 s'edità ‘Un film (3.000 metres)’ que ja havia publicat amb el títol ‘3.000 metres’ a la Revista Catalana d'abril de 1918 a setembre de 1921 i , el 1928 i el 1930 aparegueren ‘Marines’ i ‘Contrallums’ respectivament.

 

Després de la guerra civil, el 1944, va publicar el recull de contes en castellà ‘Retablo’. El 1949 publicà ‘Vida mòlta’ i, un any més tard, ‘Jubileu’. El 1946 aparegué ‘Mosaic (III). Impressions literàries sobre temes domèstics’, un recull d'articles autobiogràfics, escrits des de 1903, on relatava els problemes que hagué d'afrontar com a escriptora.

 

El 1951 va veure publicades les seves ‘Obres completes’ amb pròleg de Manuel de Montoliu.

 

Tot i no estar malalta, a partir dels setanta-sis anys va decidir no sortir de la seva casa pairal de l’Escala i va rebre les visites prostrada al llit, on escrivia acompanyada del tinter i la ploma. Va morir el dia 27 de gener de 1966.

 

L'any 1967, al Palau de la Música Catalana, com homenatge pòstum, fou representada la seva primera obra, encara inèdita, el monòleg teatral ‘La infanticida’.

 

El 1972 es reeditaren les seves ‘Obres completes’ on s'hi inclogué el text de Maria Aurèlia Capmany ‘Els silencis de Caterina Albert’.

 

El 22 d'abril de 2005 el Parlament de Catalunya commemorà el centenari de la publicació de ‘Solitud’ amb una lectura pública de fragments d'aquesta novel·la.

Col·laboracions

 

Hores perdudes

CIVTAT 8

 

L'hora negra

CIVTAT 19

 

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

Llicència de Creative Commons

CIVTAT.CAT És un projecte sense afany de lucre impulsat gràcies al suport desinteressat de col·laboradors.

Darrera actualització: juliol de 2021